Em vaig aficionar a la lectura de ben petit, i devorava tot allò que em queia a les mans. Fins i tot m'ho passava bé llegint els diccionaris, amb aquells dibuixos que hi ha als marges, i aquelles pàgines centrals amb colors, amb les banderes de països que ja no existeixen.
Al meu germà i a mi, els meus pares ens van comprar una enciclopèdia temàtica que segur que molts de la meva generació tenen a casa: la Enciclopedia juvenil A-ZETA, de ediciones CREDSA.
Un capítol concret d'aquesta enciclopèdia, a les pàgines 52 i 53 del primer volum , em va seduir especialment. S'explicava ( i s'explica) la caça de la balena i tot el que se'n treu de profit. Les dades parlen soles: una balena proporciona 50.000 kg de carn, 3.000 kg de llengua, 1.550 kg de budells, 25.000 kg de greix...
No és estrany que aquestes dades, i la imatge que les acompanyava, impressionessin un xiquet més aviat primet de Cornudella de Montsant, un poble de secà del Priorat.
6 comentaris:
És que realment és impressionant això de la pesca de la balena. Per petits i grans. Una vegada vaig anar a Islàndia i vam veure un museu sobre la pesca de la balena. Allà abans, pràcticament no tenien fusta i feien servir totes i cadascuna de les parts de la balena per una cosa o altra. Fins i tot seients amb els ossos.
I Moby Dick l'has llegit?
Moby Dick és molt més que una novel.la d'acció o una novel.la psicològica; és un autèntic tractat sobre el mar, sobre els vaixells i sobre la captura de la balena.
Vull afegir un comentari al post. Com veieu, en aquells anys, la conscienciació a favor dels drets dels animals estava encara molt lluny, i no dubtaven a posar imatges com aquesta en una enciclopèdia juvenil.
un dia farem un post sobre la caça indiscriminada de les balenes
Et convide a gaudir (encara que l'edat ja et quede lluny) dels contes de l'editorial kalandraka. Hi ha volums que són autèntiques obres d'art. Va haver-hi un moment que als meus fills no els comprava altra cosa.
El diccionari de dalt és la viva imatge del meu Aristos d'EGB , diria que encara corre er casa dels meus pares. Calla! m'he il·lunimat i el tinc a casa em mi i l'acabo d'anar a buscar .. potser el reviso ;les anoticions als cotats de les pàgines i els dibuixets: impagables.
Pel que fa a les lectures d'infancia els que més recordo són els llibres de La Galera
Publica un comentari a l'entrada