Arriben més propostes al 56è joc literari

El 14 de maig us vaig proposar el 56è joc literari on demanava una mica de creativitat, relacionada amb certa campana de Cervera. El termini s'acaba el 2 de juny.

Ja vaig mostrar-vos les primeres propostes dissabte passat, però n'arriben més que podeu veure al blog Transparència, o aquí mateix:

CONVERSES A DALT DEL CAMPANAR

- Seny Major, Seny Major! Ja venen els campaners. Oh, que nerviosa estic!
- Vaja, Tibau, sembles una novençana. Fa segles que ets aquí dalt i em pensava que ja ho havies vist tot i que res no et podia alterar.

– És que no ho entens? Avui és la festa del Santíssim Misteri, la festa major del poble. D’aquí a no res l’església serà plena de gom a gom. Mira, les dos petites ja han començat a voltejar per a cridar als fidels al Sant Ofici. Com m’agrada veure la gent del poble tota mudada! No veus quines cares més rialleres? Avui tothom està content i quin goig que fan les noies fadrines! Guaita, els nois, com se les miren!

– Tens raó, Tibau. T’haig de confessar que ahir, quan els campaners ens engrassaven els eixos em vaig començar a neguitejar. Una cosa és la tasca rutinària del dia. La gent està tant acostumada a sentir els quarts i les hores que ningú en fa cas. Però els dies especials, com avui, és quan tots es paren a escoltar-nos.

– Mira, ja sento com el campaner tiba la corda. Començo jo, Tibau. Mare meua quin cop de batall! M’ha sortit un “sol” espatarrant.

– Doncs, allà vaig, Seny Major. Has sentit quin “do”. Segur que el so ha arribat fins al poble veí. Has d’acceptar que el meu retruny és impressionant. Ara va la Carranca i després tu, una altra vegada. T’adones? Hem fet l’acord perfecte: “do, mi, sol”... I ara, la Nova, amb el solo de “re” i a tornar a començar... Fantàstic, Seny Major, fantàstic! L’Onzena i la Trinitat no paren de voltejar. Fan el contracant. Mira, s’ha acabat l’Ofici. Ara, els músics de la cobla afinen els instruments. Escolta be, que la tenora és sensacional. Sis rotllanes, Seny Major, sis rotllanes d’entrada. No t’agrada veure la gent saltironejar amb les mans unides? Per alguna cosa la sardana és la dansa més bella.

– Ja s’acaba l’audició. Ara aniran a fer el vermut i després a casa a fer un bon àpat. I nosaltres restarem aquí quietes esperant l’hora de la processó i... a tornar a començar!

Josep Cid

Després de tans segles i tantes transformacions, romandre aquí em sembla gairebé un miracle. Per bé o per mal, sóc la que vigila tot el que passa allà baix: les coses bones i les dolentes; els canvis d'estació que, paral.lelament, porten els canvis de paissatge; els canvis generacionals... però tot es repeteix, és un cicle, una espiral, la vida... M'han fet tocar moltes persones ja... no m'han deixat descansar ni un sol dia... clonc-clanc... dia rera dia, mort rera mort, boda rera boda, les hores, els díes... Estic cansada i em sembla que qualsevol dia puc dir prou. Em despenjaré d'aquí i aniré a un altre lloc. Tinc ganes de veure món!

Pepa Roselló