De vegades els somnis pengen d'un fil, i es gronxen, i no toquen de peus a terra, i ens provoquen vertigen. Però cal combatre amb somriures el risc que un cop de vent se'ls endugui .
La milla verde, de l'Stephen King
Fa 2 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ufff...això dels somnis, tot un dilema.A vegades és cumpleixen, és fantastic però ja no el tens com a somni, sino com a record.Si el record es bo, perfecte, però si es dolent....mal final pel somni.
Tot i així no deixem mai de sommiar, per que la vida està feta de petits somnis.
Somiar ens pot fer viure tan intensament un desitg, una esperança,una sensació,un...
Que... sigui com sigui, qui no ha somiat mai un somni que voldria tornar a somiar?
Jo també "He somiat". :-)
Aquest risc tambe el tenim nosaltres i de vegades no tenim el fil salvador.
He penjat un gronxador que potser t'agradarà... Vertigen?
http://www.flickr.com/photos/eliroig/2467993573/
Però els somnis penjats d'un fil, també poden resistir al vent!
Publica un comentari a l'entrada