M'entendreix que, de tant en tant, m'arribin preguntes del tipus:
Com t'ho vas fer per passar d'aficionat a l'escriptura a escriptor professional?
Fins i tot algun cop s'han dirigit a mi com si fos un "escriptor consagrat", cosa que encara queda molt llunyana.
Aquestes preguntes em recorden els meus inicis (on encara hi estic) i em fan adonar que, malgrat les dificultats, es pot anar avançant amb esforç.
Ho sento, però no hi ha fórmules màgiques i, si n'hi ha, jo no les conec. Per començar, a mi ja em va costar molt posar-me l'etiqueta d'escriptor. No em vull allargar explicant detalladament la meva experiència, però des de que vaig escriure el meu primer conte (1992), fins que en un imprès oficial, a la casella de professió, vaig posar funcionari i escriptor (2006), va passar molt de temps, fins i tot després de guanyar premis i publicar dos llibres en solitari. Suposo que això es deu a una manca de confiança i a que possiblement jo sóc un dels meus pitjors crítics. Ara penso que l'autoconfiança, sense perdre de vista la realitat, l'empenta i les ganes de lluitar són bàsiques per a moure's en aquest món, i en tots els altres.
Cadascú ha de buscar el seu camí, però a mi m'ha funcionat presentar-me a premis literaris: com a motivació i com a revulsiu. Després, per a publicar, hi ha dues vies: autoeditar-se (cosa que no recomano especialment) i trucar a les portes de tantes editorials com sigui possible, amb paciència i sense perdre l'esperança.
Quan es pot considerar un mateix com a escriptor? Quan escriu o quan escriu bé? Quan ha publicat o quan es venen els seus llibres?
Una altra qüestió és quan i com pots considerar-te escriptor "professional". Actualment jo no en visc econòmicament de l'escriptura i, si féssim números, probablement hi surto perdent. Però m'agrada escriure, i escric, i algunes persones em llegeixen, i fins i tot els agrada. Amb tot això ja en tinc prou.
15 comentaris:
Però m’agrada escriure…
Resto amb aquesta frase jesus m., aquesta finestra oberta que juga amb les paraules malgrat hi hagi etiqueta o no. I com dius tu, també crec que la insistència o la tossuderia en el bon sentit, és essencial per rebregar aquest repte constant.
Et deixes una cosa: el teu blog és la teva "carta de colors".
Jo t'he conegut darrera una pantalla, i gràcies a això he comprat els teus contes i he vingut a la presentació del llibre.
Mentida quan diuen que la tecnologia perjudica la lectura (tot el contrari). És clar que has de ser bo, perquè sinó no aconsegueixes mantenir l'interès. I tu ho ets, indiscutiblement, ho demostres cada dia i a cada post.
M'ha passat el mateix, he congut primer el bloc simpàtic i fresc amb un títol que em va cridar l'atenció (fa mesos, abans de gosar fer cap comentari) i he anat coneixent l'escriptor a través del bloc. Ara començo a conéixer l'escriptor dels llibres i només puc dir: chapeau!
jesús, he penjat un vídeo, i hi surt lo teu bloc
http://www.basar.cat/?p=370
vius bé de ser escriptor ?, et podràs jubilar aviat ?, t'has construït un xalet amb piscina ? tens ja un mercedes ?, jajaja
fer per què et satisfà i perquè coneixes la tècnica, que saps explicar una història, i captes l'atenció... i tenir la paciència de fer ho i refer-ho fins que creus que està ben fet.
Tenacitat, company i segur que te'n surts.
ah! , no sabia que hi hagués un un dia del friki, em pensava que ho era cada dia... :-))
salut!
LEl important es la teva sastifaccio personal. Enhorabona ets un gran escritcor i saps que parlo per que he llegit alguna obra teva.
Jo crec que cal diferenciar en ser escriptor i ser escriptor que publica, o encara diria més, que té la sort de publicar.
Com la Laura em quedo amb la frase: però m'agrada escriure...
Un escriptor convertit pel sedàs dels anys en clàssic va dir que un poeta o escriptor no elegeix el seu destí l'accepta. Com moltes d'altres vocacions la d'escrivent és una crida de sirenes com la que va patir Ulisses, però sense estar lligats es llancen a les aigües metafòriques de les pàgines en blanc per dir i dir amb la sang de la tinta que prové de la sang del pensament.
En literatura l'important no és passar-ho bé, aquesta premisa val per la vida en tota la dimensió de les seves infinites pells, i si algú escrivint ho passa bé, doncs guai, però per ser literatura de la diguem-ne potable, cal d'altres factors, que hauríem d'analitzar pormenoritzadament i no toca.
Penso que la tecnologia no perjudica la lectura, l'ajuda, penso que la tecnologia no perjudica la literatura, la bona literatura, però tampoc l'ajuda, són dos manifestacions que juguen un partit diferent.
Un novel.lista, un poeta, un assagista, un escrivent de contes...quan escriuen no poden pensar en blocs, ni en comentaris d'amics (que sempre seran positius), tenen que pensar en la literatura pura i dura que res, absolutament res té a veure amb la tecnologia.
Penso que l'amiguisme exacerbat en qualsevol indret és negatiu per a un autor, i que el coleguisme de blocs on entro sovint per llegir pensaments i traduir els subterfugis que duen algunes paraules no és bo quan es confon amb "el que bons que som tots plegats".
Jo, Jesús, com a filòleg i especialitzat en teoria de la literatura, un modest filòleg i un modest teòric de la literatura, val a dir-ho, mai, en principi, m'autoanomenaria escriptor, perquè he llegit i estudiat: Lorca, Miguel Hernàndez o Mercè Rodoreda entre un centenar més d'autors i autores, amb això no vull dir que tu o qualsevol altre, per exemple la Francesca Aliern combativa i amb un punt molt accentuat de genialitat en la traducció del nostre passat més recent no pugueu anomenar-vos escriptors, ho sou en la mesura que heu publicat i heu venut molt més que jo, per exemple, però t'asseguro que hi ha un punt perillós a l'hora de creure en un mateix com a escriptor, Proust, Borges, Stendhal o Gerard Vergés ens podrien escopir la veritat a la cara amb quatre ratlles escrites per la seva mà.
No dubto que tu o qualsevol altre o altra podeu estar al nivell de qui sigui, amb aquest curs tan pesat i ple d'exàmens i exàmens i lectures obligatòries, no m'he pogut posar amb la teva obra, ho faré, segur que sí, si la salut acompanya, aquestes vacances.
És veritat que no cal ser radical, ni enemic dels que pensen o actuen de forma diferent a la teva, hi ha un punt d'humanisme cibernètic en el teu bloc, aplegues veus amigues i amb comentaris més o menys profunds, més o menys inquiets, gairebé sempre molt humans has bastit una petita república que empeny a la conversa literària, en aquest sentit felicitats, jo penso que el camí és un altre, però entenc com els il.lustrats que s'ha de respectar la forma de fer dels altres i és per això, i anant al títol de l'entrada que si algú et diu escriptor a tu, jo ho certificaré, si algú diu escriptor a Josep Igual jo ho certificaré, si algú diu escriptora a Glòria Fandós jo ho certificaré, és més si algú em diu escriptor a mi em giraré i contestaré, si no t'ha grinyolat cap nom, estem d'acord, si t'ha grinyolat algun nom, ens hem d'asseure i xerrar de tot plegat sense testimonis i amb les obres de tothom ben llegides, i amb l'enteniment de comprendre que ser escriptor res té a veure amb els llibres i sí amb el que duen dins els llibres.
Salut i sort el dia de la Fira, em sembla que fas la presentació no?
Les malifetes que hagi pogut fer en aquest bloc estan confessades davant el sanedrí de la teva bonhomia, espero escoltar-te el dia de la presentació amb tota la concentració i benevolença de company d'aquest parnàs ebrenc que gràcies a molta gent, tu entre ells, s'ha pogut cosir.
La pròxima vegada que faci una entrada en aquest bloc serà amb un llibre teu llegit, quin m'aconselles.
A. Guiu.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, especialment a l'ALbert, que sempre és generós amb el temps que dedica a escriure comentaris en aquest blog, cosa que tots sabem que no ens en sobra mai.
Com ja he dit al post, jo sóc un dels més crítics amb la meva obra i toco de peus a terra totalment, i respecto les teves opinions i molts cops les comparteixo.
L ameva prioritat continua sent l'escriptur ai els llibres, però els blogs m'han permès un món increïble d'intercomunicació que m'esperona contínuament i arribar a llocs on difícilment em coneixerien.
Jesús vint minuts de rellotge, una guàrdia de pati, sense exagerar,és el que m'ha costat el comentari més llarg que he escrit en un bloc (i no era el teu) era el de Tantost que és el més metafísic dels blocaires i el que més coses diu del que diu,, penso que alguns temes que traus a la palestra són prou interessants i donarien per a un debat, jo escric molt ràpid, m'agrada parlar de tot plegat i als professors d'institut ens sobra temps per afers externs a l'aula, com per exemple comentar una pregunta com la que tu planteges. I ens falta que se'ns entengui des de fora, perque no és fàcil, fer la feina i fer-la bé.
Per tant no perdo massa temps, i parlar per parlar amb quatre formulismes penso que és gratuït, tu no?
Per cert no m'has dit per quin llibre puc començar.
He notat certa ironia en el teu comentari penso que la mereixo, però jo escric com parlo, ràpid, clar i sense embuts.
A. Guiu.
Hola Jesús. Estic bastant convençuda de que, escriptor, ho deu ser tothom que escriu amb voluntat. Per això, a mi també em sembla que en això de "fer-se escriptor" hi ha d'haver una bona dosi d'AUTO-confiança. I si després resulta que un es vol fer "escriptor de llibres", doncs au, que no sigui res!;) (tu ja ho deus saber prou bé).
Sort!
Just avui llegint a Josep M. Espinàs llegia això del que parles. Jo penso que escriptors ho podem ser tots en certa manera, dins de les nostres possibilitats evidentment. No sempre tothom té la sort de publicar.
Un mateix tendeix a autocriticar-se tant que l'ombra de pensar, no li agradarà a ningú, o no arribaré a un bon nivell es sempre damunt i no es fàcil, la veritat.
Em penso que com tú be dius, no hi ha cap mena de fòrmula màgica per publicar o dir soc un escriptor, com tot s'ha d'anar endavant i amb constància.
Fins avui no he descobert que els nostres blogs eren veïns a la segona plana de l'Avui Cultura del 29 de Maig. Feliç coincidència. I tot un honor compartir espai amb tu!
Publica un comentari a l'entrada