Què pot ser una Felicitat petita?
Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.
10 comentaris:
Aquesta foto m'ha fet pensar en "Who has seen the wind", la novel·la més coneguda del canadenc W.O. Mitchell.
O "The grass is singing", de Doris Lessing.
:)
Aquest any veure un sembrat de més d'un pam d'alçada ÉS una gran felicitat.
Anirà cara la palla!
O estar a Piacenza, també el 2 de maig, amb la persona que estimes
D'Empordà, només n'hi ha un
Una felicitat petita és trobar un missatge més al teu post. Algú et llegeix i algú et comunica.
Salutacions.
Comparteixo totalment la idea de les petites felicitats. A còpia de petits plaers es troba la FELICITAT.
Sens dubte ho es i no pas petita.
el teu post m'ha transportat a les vacances que vaig ara fara 3 anys!
molt relaxant això d'anar per carreteres secundàries, sense gaire trànsit, ni pressa i gaudint del paisatge...
aisss
Publica un comentari a l'entrada