Jo hi estic molt d'acord. L'acte de collir ens dóna molta felicitat, és obvi, però el moment de sembrar acostuma a anar acompanyat de la il·lusió, que hauria de ser un dels motors de la nostra vida. Aquesta il·lusió que sento cada cop que vaig un pasi simbòlic de sembrar, m'omple de Felicitats petites.
Potser aquest desig de sembrar tingui alguna cosa a veure amb el meu origen rural, no ho sé.
Fa un parell de dijous, en una cafeteria de Tortosa, acompanyat de dues persones del món de la cultura, vaig sembrar una llavor que pot donar un fruit molt interessant i que m'il·lusiona.
1 comentari:
Creixerà literatura sota les rajoles´de la cafeteria?
Publica un comentari a l'entrada