La Tibau: sóc família d'una campana?

En veure que al títol parlo de La Tibau, alguns visitants veterans d'aquest blog pensaran que em refereixo a la meva famosa "germaneta" de la qual parlava el 28 de desembre. Però no, La Tibau duu una vida molt diferent, perquè es tracta d'una campana, concretament de Cervera.
Aquesta notícia tan divertida per a mi, me l'han facilitada des de la Biblioteca de Cervera.
He anat investigant i he trobat en aquesta font que:

"El 1377 es fongué el seny Tibau, que prengué el nom del fonedor, el francès Théobald (Thibaud) Rafart; ja se l´anomena així en l´inventari del campanar de la vila pres el 1472."

"El Tibau ja es refon el 1594 (i no 1595, com diu la campana), el 1778 (també el 1777, però no va sortir reeixida) i el 1880. "

"El 1880, es beneïren les refundicions del Tibau, de la "Nova", de la "Trinitat" que suplia el Seny del Lladre, trencat de feia anys. Totes 3 campanes les féu Bonaventura Pallés, de Barcelona, i encara existeixen avui. "

"El conjunt presenta -fruit del temps i de tants fonedors diferents- unes lleus incoherències i diversitats sonores. El seny Major no és la més greu sinó que ho és el Tibau seguit de la Nova."

"Observacions: És terriblement difícil pronunciar-se sobre la nota del Tibau; si el conjunt fos tonalment coherent... seria una altra cosa."

"La Tibau, una de les de prestigi. Un bonic sonet dedicat a aquesta campana és atribuït al rctor de Vallfogona. Fa 143cm de boca, 1750 kg i un Do(?) alt. És la més greu del conjunt, de sempre ha tingut fama pel potent retruny del seu ressò... "

Com heu pogut comprovar, aquesta troballa és un tresor per a mi, i un bon argument per fer-ne un conte. He marcat en negre algunes expressions que fan gràcia fora de context , com ara que el seny Tibau es fongué, o que ha tingut fama pel potent retruny o que no va sortir prou reeixida.

I per a acabar-ho d'arrodonir, el sonet que va dedicar-li Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona, natural de Tortosa:

TIMBAU DE CERVERA EN LES FESTES DE LA CONCEPCIÓ

Quan Cervera les festes de Maria
ab metalls sonorosos publicava,
lo poderós timbau aprés donava
i, per lo braç més dèbil, se regia,

la tremolosa llengua rebatia
tant que la excelsa torre tremolava
i, en son dur idioma, pronunciava:
"Tot pur, tot pur és la Verge Maria!"

I, fetes dogmes sants les batallades,
la pura concepció celebra i canta
de la divina, celestial Princessa:

què entranyes hi haurà tan obstinades
que negar gosen, en la Verge Santa,
Lo que lo més dur bronze ja confessa?