28 d’agost 2008

Felicitats petites (59): Em sento perdut

Em sento perdut, sense guia, camino per aquest estiu sense saber com moure'm, no sé quina cama va primer, no sé si he d'aixecar els braços, no sé quan he de saltar cap a un costat.
Aquesta pèrdua de lideratge em fa plantejar adherirme a una secta, buscar per internet un il·luminat que guiï els meus passos, afiliar-me desesperadament a un partit polític.
Estem a finals d'agost i...
...ON ÉS LA CANÇÓ DE L'ESTIU DE GEORGIE DANN?
Vosaltres direu el que voldreu, però ballar el Bimbo va ser un dia una de les meves Felicitats petites.

9 comentaris:

Striper ha dit...

De tu i de molts altres!!!!

Rita ha dit...

Hehehehehe Acceptem-ho! A l'estiu, tots tenim el nostre moment frikie! ;-)

Efrem ha dit...

Ahahahaha! Ànims, suportar aquest neguit tots junts farà que potser el poguem superar!

Salutacions! :)

Unknown ha dit...

Definitivament, els estius d'abans si que eren estius...!!!

captaire ha dit...

Ballar el Bimbo, una felicitat?!!!
Per favor!!! El Bimbo??
Amb la gran obra mestra El Negro No Puede, encara, però, el Bimbo????

Òscar Cavero 100% ha dit...

bailemo en bimbo!! jaja
si eren bons aquells estius
quan jo era un xiquet xocotet jaja

Anònim ha dit...

Doncs jo crec que "La Barbacoa" o "El chiringuito" són els èxits més rotunds.
A més, jo diria que la música podria servir per a l'una i l'altra indistintament.

zel ha dit...

Jajaja, de molts i tant, i també era "xorres", però el paquito el xocolatero, a valència, tot un divertiment!

Anònim ha dit...

Ja ho he sentit a la tele, que enguany no n'hi ha hagut pas, de cançó de l'estiu... I sí que es fa una mica estrany... :)