Cementiri de Butxaca, de Ramon Solsona, Columna Edicions, 2006, aplega un recull d'un cinquantena de relats breus farcits d'humor negre, amb l'eix central d'una tomba en cadascun d'ells. Per tant, el llibre és com una mena de cementiri on hi fan cap tota mena de personatges, seguint el tòpic del poder igualador de la mort. Alguns relats són plens de picardia i altres són un homenatge a persones com Jesús Moncada, per exemple.
Un llibre ple de l'enginy característic de l'autor.
8 comentaris:
Me l'apunto!! Per cert, acabo de llegir-me "Amb X de Xino" d'en Sorribas i m'ha agradat molt!!
Sembla interessant i divertit. Segurament hi ha un rerefons que fa reflexionar, allò que comentaves de la mort igualitària.
Jo sóc una admiradora de la prosa de'n Jesús Moncada. Crec que va ser un dels grans de les lletres catalanes. És d'una riquesa i finesa espectaculars, amb una forma que et deixa literalment anorreat. Subjectiu, és clar.
És el mateix Ramon Solsona de "La paraula del dia" al Mon a Rac1 ?
I no resulta difícil per a l'autor o cansat per al lector això de una tomba a cada relat?
Vull dir, ja hi ha prou maneres de posar la tomba sense que es faci repetitiu?
Tot i així, sembla que dóna ganes de llegir, me'l poso a la llista.
Prenc nota del teu sugeriment.
Jo també prenc nota.
En referencia al penultim comentari, una vegada vaig llegir una novel·la que basicament eren 30 o 40 histories curtes i en cada u el temps es vivia d'una manera MOLT diferent.
Es diu Els Somnis de Einstein de Alan Lightman. Si us agrada l'idea de jugar amb un mateix concepte de maneres diferents i(en este cas) si us agrada el rotllo fisica-light, us ho puc recomanar.
Hola!
En Ramon Solsona és el mateix de El món a RAC1.
Vaig llegir La línea blava, tot un conjunt d´històries creuades, els personatges de les quals viatgen en metro per la línia blava, i de debò va ser el descobriment d´un bon escriptor. Us el recomano de totes, totes.
Gràcies
Me l'apunte, i tant.
Publica un comentari a l'entrada