El campanar de Mont-roig del Camp ens mira des de la seva alçària, i s'afegeix a la col·lecció de Cares del món.
Els fills adormits
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Aquest campanar fa cara d’adormit, serà la llum, l‘estructura arquitectònica, l’enfoc de la foto? o sóc jo l’adormida?
amb un nas xato i rodonet.
una cara que mira al camp de tarragona, salutacions
El camp té racons que es mereixen descobrir!
Salut!
Té raó la Neus!!
I com és que no no veig cares pel món?
mira que l'he vist vegades i mai li havia dibuixat la cara ! :-)
Quina vista!
Publica un comentari a l'entrada