Memòries d'una xiqueta de nou anys:
"M'han caigut set dents i un queixal"
.
Tot això embolcallat d'un somriure.
Els fills adormits
Fa 26 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
14 comentaris:
M'agrada el titol :)
Tendra memòria.
Un somriure per on s'escapa un riu d'aire..
és tan important això pels nens :) i per nosaltres també eh.. no guardes les dents de quan eres petit? jo si :)
molt bo aquest escrit.
jo tambe escric relats breus i us vull regalar el meu llibre de relats curts si entreu a www.historiescurtes.ppcc.cat
I les que estan per caure! Salutacions, Jesús!
Dolços somriures!
;)
Caram, set viatges del ratolí Perez. O són vuit?
Senzillament, bo.
A casa som al bell mig de l'esdeveniment!
Doncs jo també guardo el dentat de ma filla quan era petita! ;)
totes de cop???
Curiosa autobiografia de la nena.
;-)
i segur que les guarda com un gran record
Noi quina gràcia. Segur que li ha anat bé amb "el ratocinto".
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada