Sota la roda, de Herman Hesse

Darrerament m’he adonat que molts lectors i lectores compartim una mateixa experiència: a finals de l’adolescència o a la primera joventut vam descobrir Herman Hesse. Jo vaig començar amb El llop estepari i després van arribar Demian i Sota la roda, amb les corresponents relectures posteriors. Suposo que en aquella edat som especialment susceptibles als plantejaments vitals, amarats de pessimisme, que ens proposa aquest autor. Ara em venia de gust rellegir de nou un d’aquests llibres (ja tocava) i per això, i perquè estic segur que donarà joc a una bona tertúlia, vaig proposar Sota la roda per al Club de Lectura de Tortosa que es reunirà el proper 29 de juny.
Si voleu un article ben elaborat sobre el llibre, us adreço a l’article d’Olga Martínez a Llibrófags. Jo només intento explicar les emocions i idees que em suggereixen els llibres. A Sota la roda, Herman Hesse posa en confrontació el món ideal (infantesa, jocs, natura, pesca, amor...) amb el real (societat, escola, sexe, pressió...). Hans, el protagonista, es troba enmig d’aquesta confrontació tot just als anys més difícils, i l’enorme, pesada, feixuga i despietada roda de la societat l’aplasta. Serem testimonis de la seva caiguda, dels seus repetitius mals de cap, i això ens farà entendrir, tot i que el seu orgull i vanitat també hi hauran contribuït força. Nosaltres, d’alguna manera, potser també en som còmplices.
Potser, en el fons, el llibre és una defensa de les felicitats petites.
L’escola no queda gaire ben parada. Suposo que em millorat (espero):
“Un mestre d’escola prefereix uns quants burros a classe que un sol noi genial... Isempre acostumen a ser aquests nois odiats pels professors, castigats, escapats i expulsats els que enriqueixen el tresor del nostre poble. Malgrat tot, alguns (qui sap quants?) es consumeixen en una rebel·lia silenciosa i acaben rendint-se.”