Migdia de tardor. Fulles a terra. Allibero un llibre en un banc al Passeig Sunyer de Reus. M'amago al cotxe. Algú s'hi apropa i el mira per damunt; no en fa massa cas. Un altre s'hi aproxima més. S'asseu. L'agafa. El fulleja amunt i avall diverses vegades, superficialment, de pressa, com si busqués alguna tresor entre les seves pàgines; no sap que el tresor són les pàgines. Se'n va. El deixa. Migdia de tardor. Fulles a terra.
Tres hores més tard, el llibre ja no hi és.
12 comentaris:
Ostres avisa quan ho fagis !!!
Això a Barcelona es fa amb les bicis del bicing. Amb la "petita" diferència que han estat sustretes sense la voluntat del seu primer usuari.
Un va saber trobar el tresor...
Casualitat o què? http://elvertigen.blogspot.com/2008/11/bookcrossing-i-5.html
Ja coneixia aquesta iniciativa. És molt interessant i... misteriosa, hahaha.
I quina era l'obra alliberada ?
Algu si qwue debia pensar queera un tresor.
I si fa la volta al món? Quina enveja!
M'agradaria trobar-ne un!
Que bo! M'agrada que et quedis mirant des del cotxe... deu se r emocionant si aconsegueixes veure qui se l'emporta!
El post d'aquest blog apareix en el suplement Cultura del diari AVUI del dia 26 de novembre de 2009.
Enhorabona Jesús!
Jo també l'he llegit a l'AVUI. M'ha fet il·lusió.
Publica un comentari a l'entrada