Un company de feina té fama de despistat i la seva agenda és tota una metàfora de la seva manera de ser (almenys d'allò que aparenta si no ens detenim a conèixer-lo més profundament). L'agenda és tot un laberint de noms i números escrits de forma aparentment desordenada, amb lletres de diferents colors i mides, amb fletxes, noms esborrats, amb manca d'espais en blanc sense aprofitar...
Mentre comentava amb ell la seva agenda, i la fama de despistat de què gaudeix, em va dir: "Si no controlés les coses que realment són importants, no podria ser despistat amb la resta".
10 comentaris:
Ah m'he despista sobre el que et volia comentar.
Tot són sistemes i recursos... res a dir-hi, Curiós, però savi.
i té tota la raó! :P
Gràcies Jesús,
he començat a mirar-me amb altres ulls la meva filla adolescent.
bona filosofia!
Doncs té tota la raó!
Bo. Molt bo.
Tota la raó del món.
:)
Cert, no és pot estar pas per tot a un mateix nivell d'exel·lència, si el motiu de ser despistat n'és un de descriminatiu entre el que és important per al seu bon control i atendre la resta de coses de manera despistada; doncs benvingut sigui.
La meva relació amb les agendes no passa de l'enamorament dels primers dies. Cada any em faig el ferm i entusiasta propòsit d'usar-ne una tal com Kronos mana, i mai, aquesta relació, qualla en amor durador. Ni dos dies, dura. Em faig amb els papers fonamentals -i fins i tot estant molt ben ordenats- per rutllar i un paperet o altre, tal como si fossin pedretes per seguir-li la pista al curs, em van salvant de les situacions en què ha d'intervenir la memòria de mig termini.
Quina gran veritat! És important poder controlar les coses realment importants, encara que no sempre ho podem controlar tot.
Salutacions ;)
Publica un comentari a l'entrada