El sol tebi amansa el seu caliu i aviat pintarà de colors el vespre, tot just abans de la foscor. Torno a casa cansat i m'enlluernen els records. Línia contínua a la carretera; no puc avançar fins passat el revolt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Per sort, la carretera ens conduirà a casa.
*Sànset*
veig que portes un ordinador incorporat al volant...
Isabel
no avancis, val més un viatge tranquil i arribar amb seguretat.
carretera, paratges de somni com fotogrames, i el brisall de la nit.
En tres linies un paratge de somni, que bé podria ser l'inici del viatge d'una història.
Envejo la teva facilitat per situar-me en un contexte.
Una abraçada.
Colrs deles postas de sol plens de records de dies que s'han acabat.
Hola Jesus, despres de molts dies desvinculada del mon blocaire mha agradat tornar-te a llegir i veure que el teu bloc segueix tan actiu com selpre. El teu text i la imatge son molt inspitrants. Una abraçada
Un post preciós! Gràcies!
Salutacions cordials.
Dóna ben bé la impressió que has escrit aquest post mentalment mentre conduïes ... Si escrius mentalment aquestes paraules ja no et cal avançar. Vius el moment i el col·lecciones. :)
Publica un comentari a l'entrada