12 de novembre 2009

Microconte del fum que no se'n va

L’hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s’escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.

12 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

M'agrada molt aquest microconte, Jesús, i s'adiu completament al mes de les ànimes que vivim: es resisteixen a marxar...

IiX ha dit...

Quin conté tan càlid malgrat parlar d'hivern!
una abraçada,
Ignasi

IiX ha dit...

No conté, volia dir conte! Perdó! ;-p

Striper ha dit...

Es dificil esvair els records....

Minnie ha dit...

Cremar els records i que al final ni t'escalfin ,quina llàstima!!

novesflors ha dit...

La companyia dels records (esdevinguts fum) malgrat la coentor als ulls. Commovedor.

Anònim ha dit...

m'encanta, no és un conte fred

montblanquina ha dit...

fantàstic!

O. ha dit...

Més curts, més curts...

Carme Rosanas ha dit...

Quina pena que em fa sentir... curt i trist.

Rafel ha dit...

Els records ens donen caliu. Molt ben trobat amb tan poques paraules.

Helena Bonals ha dit...

Cremar un llibre de records, com de poesies, és terrible. Alguna cosa es perd.