L’hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s’escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.
Recompte de desgràcies domèstiques
Fa 1 hora
12 comentaris:
M'agrada molt aquest microconte, Jesús, i s'adiu completament al mes de les ànimes que vivim: es resisteixen a marxar...
Quin conté tan càlid malgrat parlar d'hivern!
una abraçada,
Ignasi
No conté, volia dir conte! Perdó! ;-p
Es dificil esvair els records....
Cremar els records i que al final ni t'escalfin ,quina llàstima!!
La companyia dels records (esdevinguts fum) malgrat la coentor als ulls. Commovedor.
m'encanta, no és un conte fred
fantàstic!
Més curts, més curts...
Quina pena que em fa sentir... curt i trist.
Els records ens donen caliu. Molt ben trobat amb tan poques paraules.
Cremar un llibre de records, com de poesies, és terrible. Alguna cosa es perd.
Publica un comentari a l'entrada