Literàriament parlant, com és més potent aquest guant al mig del carrer: perdut o fugit?
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
Crec que de les dues maneres. Tant si fuig com si es perd pot generar una història. Un guant perdut serà anhelat per aquell qui no el troba. Un guant fugit serà anhelat per aquell qui no sap per quin motiu se n’ha anat.
*Sànset*
hm... fugit dóna per història policíaca. perdut... per una història més romàntica, no?
I trobat? Com tu que l'has trobat i ja t'has muntat el i la història? :)
Ostres, quin guant!! sembla que tingui vida pròpia...
Jo no diria ni perdut, ni fugit... l'han tirat. L'autor del crim s'ha desfet d'ell!!
Jo, com l'Assumpta, opto per la tercera via: la del guant llençat. A Grishom, segur, li serà del tot útil.
Què hi ha sota el guant?
Potser estigui preparant algun assassinat...
Molt clar perdut!!
Afer tèrbol, certament està passant una estona a l'ombra.
S'havia barallat amb el seu germà :)
Jo crec que és més potent "abandonat"! ;-p
O podria estar "impacient" per arribar d'una vegada per totes a la vorera o per gaudir del solet que uns cm més enllà llueix!
Salutacions,
Ignasi
Publica un comentari a l'entrada