07 de febrer 2010

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift

Sempre he defensat que cal arribar als clàssics de primera mà, sense deixar-se portar per la muntanya d'opinions que pot haver generat, a favor o en contra, sense caure en la temptació d'obviar la seva lectura perquè "coneixem" sobradament l'argument, especialment d'aquell llibres que s'han adaptat al cinema. Un dels casos més clars d'això últim són Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. Qui no ha vist alguna pel·lícula basada en el llibre? O uns dibuixos animats? Qui no té gravada a la memòria la imatge del gegant Gulliver lligat a la platja de Liliput?
Creieu-me: llegiu la novel·la. Descobrireu l'enorme capacitat de l'autor de crear societats noves, amb els seus avantatges i els seus inconvenients, sovint caricatures de la vella Europa (només de la vella?). Mons i viatges que ens faran pensar, que ens faran dubtar del nostre propi món i la nostra forma d'organitzar la societat.
Trobareu una explicació més acurada de la novel·la aquí,

4 comentaris:

Estonetes ha dit...

Fantàstica recomanació, per a entendre el més modern hem de recórrer als clàssics.

Càu ha dit...

Gracies per convidar-me a un viatge a la meva infantessa. Es un del llibres que més vaig gaudir.
A propòsit, veig que en em posat d'acord a l'hora de fer referències sobre <a href="http://manelcom.blogspot.com/2010/02/si-javais-quatre-dromadaires-pellicula.html>viatges</a>.

llum ha dit...

Els Viatges de Gulliver és una lectura de la meva infantesa que no he tornar a recuperar . I penso que ho faré (com en el cas de l'Illa del Tresor) perquè recordo la increible sensació i emprempta que em van deixar ambdues lectures. També recordo la increible capacitat tant d'Stevenson com de Swift de crear mons fantàstics. Mons molt allunyats de la grisor del que em va tocar viure quan els llegia. Realment els llibres posaven color als meus dies! Gràcies per recordar-lo. Per cert , em recomaneu alguna edició?

Alyebard ha dit...

Cert, no hi ha com llegir la font i no la (re)interpretació. I gràcies per seguir-me. Tot un honor.