tens un racó dalt del món: Urpa de ferro

11 de febrer 2010

L'urpa de ferro fa runa del passat.

Les escales polsoses que pugen i baixen

romanen dretes, encara.

sànset i utnoa ha dit...: Que fàcil que és carregar-se allò que ha costat tant alçar.

*Sànset*; 11 de febrer del 2010, a les 8:38
Eulàlia ha dit...: ei
aquest tipo de fauna autòctona que habiten les ciutats, ja siguin petites o grans, a vegades dominades per l'home, encarregades de destruir i construir paisatge..

la paraula a comprovar ara és bledo
"m'importa un bledo"

;); 11 de febrer del 2010, a les 9:44
miquelangel ha dit...: Però les escales saben que el seu temps ha arribat. No poden lluitar contra aquesta urpa. Però segur que moriran lluitant. No ho posaran tant fàcil.; 11 de febrer del 2010, a les 10:43
MARAINA ha dit...: Es llei de vida, forma part de l'evolució, no tindrien tant valor aquestes escales si no fós perque sabem que no duraran sempre. I ben segur que seràn substituides per un altre tipus de construcció que a la vegada serà estimada per unes altres generacions. No és l'escala, és la vida que vivim mentre existeix i l'evidència de que tot s'acaba el que ens preocupa.; 11 de febrer del 2010, a les 15:27
òscar ha dit...: L'urpa, de reull, ja les ha vist.; 11 de febrer del 2010, a les 16:21
llum ha dit...: Sempre que hi ha un enderroc, m'aturo un moment i penso com devia ser el dia a dia de la gent que hi va viure. A les parets, al terra, a les escales i al sostre, hi ha rastres de vida que es poden percebre.; 11 de febrer del 2010, a les 16:55