08 de febrer 2010

Aparent tranquil·litat (fragment)


"De vegades, només de vegades, imagina que, al moment de girar la partitura, tancarà la tapa del piano d’un cop sec, amb ràbia, i li enganxarà els dits enmig d’un xiscle de dolor, i sentirà com cruixen els ossos, com es fracturen falanges, com peten lligaments, com salten llàgrimes d’uns ulls que el miraran plens d’incomprensió. Llavors, en plena apoteosi de la venjança, saltarà damunt del piano, n’arrencarà les cordes i les estrenyerà al voltant del coll amb plaer, cada cop més fort però lentament, mentre el rostre li canvia de color fins a l’estrebada final.
De vegades, només de vegades, és a punt de despistar-se, i les corxeres perden sentit, i no troba el pols del pentagrama. Però només un moment perquè, tot just a temps, gira la partitura amb aparent tranquil·litat."

Fragment del conte Aparent tranquil·litat, inclòs al recull Una sortida digna.

1 comentari:

Príncep de les milotxes ha dit...

Això sols passa al conte, perquè ara els pianos tenen sistema perquè no t'enganxen els dits...
je, je!