Esperant el torn de les carícies d'uns dits. La música és el regal.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
I les teves paraules un altre regal!
Bon cap de setmana Jesús!
Carícies o esgarrapades, que n'hi ha que et fan bellugar els budells de tan malament que toquen.
Tota guitarra espera el seu Romeu o príncep blau, però n'hi ha pocs.
;-)
ben relacionat!
Vertablement, la bona música és un regal. No sabria viure sense música. Hi ha cançons que em transporten a un altre temps, i els records es van desgranant al pentagrama de la vida...
Salut i bona música.
onatge
Publica un comentari a l'entrada