26 de febrer 2010

Esperant el torn de les carícies d'uns dits



Esperant el torn de les carícies d'uns dits. La música és el regal.

4 comentaris:

Joana ha dit...

I les teves paraules un altre regal!
Bon cap de setmana Jesús!

Olga Xirinacs ha dit...

Carícies o esgarrapades, que n'hi ha que et fan bellugar els budells de tan malament que toquen.
Tota guitarra espera el seu Romeu o príncep blau, però n'hi ha pocs.

Rokins ha dit...

;-)
ben relacionat!

onatge ha dit...

Vertablement, la bona música és un regal. No sabria viure sense música. Hi ha cançons que em transporten a un altre temps, i els records es van desgranant al pentagrama de la vida...

Salut i bona música.
onatge