02 de febrer 2010

Desdibuixa el paisatge, la boira,

Desdibuixa el paisatge, la boira,
punt i apart de la llum que tímida es fon.
S'ajorna l'implacable adoració al sol;
i ens acarona l'aigua.

8 comentaris:

Pilar ha dit...

La boira és un vel que juga a representar ombres xineses.
La poesia és el millor comentari d'un paisatge.
M'has fet venir ganes de començar a llegir els teus llibres. La dificultat se'm presenta a l'hora de triar-ne un per començar.

Carme ha dit...

Preciós paisatge reconstruit amb paraules.

Baba ha dit...

misteri jugant a fet-amagar entre els arbres, per esdevindre poesia

poesiaula ha dit...

fantasma que, a capes, ens permet reinventar el paisatge una i altra vegada... la boira...

poesiaula ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Júlia Zabala ha dit...

doncs jo ja tinc ganetes que escampe la boira i tornar a adorar el sol com es mereix... Bonic poema!

Pilar ha dit...

Gràcies per les recomanacions, Jesús. Les tindré en compte a l'hora de llegir-los, ja que en dubtar, els he encarregat tots.
Si no els aconsegueixen a la meva llibreria, aprofitaré l'enllaç que m'has deixat.

Striper ha dit...

CREC QUE JA ESTA TOT DIT.