14 de febrer 2010

Wilt, de Tom Sharpe

Quin plaer rellegir-me Wilt, la primera novel·la que ens regala Tom Sharpe amb aquest personatge com a protagonista! L'humor de Sharpe ens acompanya a cadascuna de les pàgines i en alguns moments memorables ens fa esclatar el riure. Però tot i aquest to còmic del llibre, la novel·la no deixa de ser una crítica i una paròdia (duríssima alguns cops) contra l'ensenyament, certs tipus de feministes, la policia, la premsa...

Sharpe despulla la societat de tota mena d'hipocresies i situa més enllà de la ratlla permissible del ridícul als seus personatges, pobres. Potser no l'hauríem de perdonar, perquè més d'un cop ens sentim identificats (potser aquesta és la grandesa de Sharpe).

Henry Wilt és un professor d'Humanitats a l'Escola Tècnica, i el contacte durant anys amb els seus alumnes, aspirants a guixaires, paletes o carnissers, juntament amb la vida en parella amb la seva dona Eva, l'han preparat per a superar les proves més dures, com ara que el lliguin a una nina inflable, que l'acusin d'assassinar la seva dona o que l'interroguin durant 3 dies i 3 nits. Només vol viure tranquil, sense ambicions, i fart de les derrotes que li ha inflingit la vida, allí, a comisaria, patint l'assetjament policial, sabent-se innocent i coneixedor de la veritat, se sent indestructible, se sent lliure per primer cop. Vestir la nina inflable amb robes de la seva dona i llençar-la al pou dels fonaments d'un edifici en construcció, potser era una idea eixalabrada com a teràpia, però resulta l'acte que canviarà la seva vida.

Eva, la seva dona, l'inspector Flint, el matrimoni excèntric i superflu d'americans que ho embolicaran tot, els professors de l'Escola Tècnica, un rector amant de la beguda... formen una galeria de personatges inoblidables, histèrics, ridículs, parodiables.
Ja tinc ganes de saber què en pensen els membres del Club de Lectura de Tortosa el proper 22 de febrer.

9 comentaris:

McAbeu ha dit...

És un dels pocs llibres que m'ha fet riure (i vull dir riure de veritat, no somriure) mentre el llegia.
Ara fa molt de temps que no el rellegeixo i, ja que m'hi has fet pensar, me l'apunto per properes lectures.
En aquest llibre hi ha un capítol on l'autor juga amb anagrames i que en la excel·lent traducció catalana van adaptar a la nostra llengua (tinc entès que no va ser així en la versió espanyola) creant una escena hilarant on un capellà llegeix, a uns preservatius volant, missatges tan pertorbadors com "ARRÒS DEJÚ" o "SACRO A DOJO" que el pobre home no acaba d'entendre.

Xavier Aliaga ha dit...

Es tracta, possiblement, de la novel·la que més m'ha fet riure, és un dels meus autors preferits, sense etiquetes.

Com que no tinc molt de temps per a fer relectures, llegiré la seua darrera novel·la, Els Grope, editada per columna. Ja us contaré al meu blog.

assumpta ha dit...

He de dir el mateix que en McAbeu.
És un llibre on realment rius, no somrius, no, realment rius i et regalimen les llàgrimes avall!!!
En Wilt és brutal!!!
No recordo quants fa que no el rellegeixo potser uns 15 ben bé. Potser ara ha arribat l'hora. L'altre llibre de Wilt fou Wilt no se aclara (en castellà) i ja no va ser el mateix.
;)))

La lectora corrent ha dit...

És un dels llibres que no es pot dur per llegir al metro, perquè et fa esclafir a riure en molts moments i aleshores et trobes que tothom, al voltant, et mira. Hi ha altres dos autors anglosaxons que he llegit i rellegit i que, com Tom Sharpe, m'aporten una bona dosi d'endorfines amb el riure inevitable: Sue Towsand (la "mare" d'Adrian Mole) i David Lodge. Fa anys que la novel·la ha deixat de ser el meu gènere literari preferit, però amb aquests autors sé que tinc una bona estona assegurada.

Marta M.Q. ha dit...

M'han dit que és molt bo! El tinc pendent. Ara ha tret un nou que es diu Los Grope, si no m'equivoco. Salutacions!

Màrius ha dit...

Completament d'acord, un llibre genial.
Recordo que també se'n va fer una adaptació al cinema, una pel·li també molt divertida.
Dels pocs llibres que probablement rellegaixi algun dia.

captaire ha dit...

També és un dels llibre que més m'ha fet riure, i de moment és el millor que he llegit de Tom Sharpe.
N'he llegit altres del Wilt ("Wilt i els terroristes), a més de les "Beques bojes" i "L'ovella negra".
L'últim que ha tret, "Els Grope" potser és el més fluixet que he llegit d'ell.

Joana ha dit...

L'hauré de rellegir, quina passada i quina explosió de rialles. Crec que mai no m'havia rist tant llegint un llibre.

romanidemata ha dit...

tens raó, aquest home et fa agafar a la vida! té un sentit de l'humor i ironia tant fina que no pots evitar pixar-te de riure, no cal oi? deixar-te portar fins el final.És un plaer i una teràpia per quan estàs una mica cap cot!
... m'agrada!

felicitat per la energia que tens per comunicar i engrescar Jesús Ma

Una abraçada
Joan