19 de febrer 2010

Plego els bocins prims de records que em resten


Plego els bocins prims de records que em resten,
amb cura,
de genolls,
amb pànic que els fragments de color fugin
empesos pel vent de l’oblit.
.
Imatge agafada del blog de Montse Argerich.

11 comentaris:

Pilar ha dit...

Segur que aquesta pluja inesperada de confeti, serà una de les últimes coses que oblidi.

òscar ha dit...

El vent de l'oblit és dels més ferotges que existeixen.

Carme ha dit...

preciós!

El vent de l'oblit fa una mica de por... és cruel.

sanset i utnoa ha dit...

Més val que sempre ens fem amb els que més desitgem. I els altres, els que no ens serveixin, que se'ls endugui el vent.

*Sànset*

Anònim ha dit...

Aquestes coses els fan una il·lusió! Durant un bon temps ho tindrà present!

Striper ha dit...

Molt bonic!! recorda que s'acaba el plaç de voptació dels relats de lña xocolata!!

Rafel ha dit...

El carnaval és això petits bocins que s'obliden i altres que perduren. Al pas dels anys són una paleta de colors de la que es desconeix l'anyada.

Joana ha dit...

Hui és el segon poema teu que puc llegir. És molt bonic, però el que he compartit amb Helena al seu bloc, ha estat una tasca molt agradable i satisfactòria.

Eva ha dit...

Que bonic... els records sempre es bo guardar-los i i treure'ls en moments especials!!
Salut!!!

Elvira FR ha dit...

Uns bocins de records preciosos encara que prims i que es poden engreixar una mica amb la memòria

Arlequí ha dit...

Quan la poesia està ben escrita, la llegeixes i t'oblides del món.