05 de febrer 2010

Arraulida en la foscor


Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls.


2 comentaris:

Lisebe ha dit...

Una de les meves gatetas se sembla molt!!! Precios!!

Hi ha un altre aportació de poema una sortida digna.

Bon cap de setmana Jesus

sargantana ha dit...

un moment de complicitat...
una abraçada