Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 11 minuts
2 comentaris:
Una de les meves gatetas se sembla molt!!! Precios!!
Hi ha un altre aportació de poema una sortida digna.
Bon cap de setmana Jesus
un moment de complicitat...
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada