Esperant el torn de les carícies d'uns dits. La música és el regal.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 14 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
I les teves paraules un altre regal!
Bon cap de setmana Jesús!
Carícies o esgarrapades, que n'hi ha que et fan bellugar els budells de tan malament que toquen.
Tota guitarra espera el seu Romeu o príncep blau, però n'hi ha pocs.
;-)
ben relacionat!
Vertablement, la bona música és un regal. No sabria viure sense música. Hi ha cançons que em transporten a un altre temps, i els records es van desgranant al pentagrama de la vida...
Salut i bona música.
onatge
Publica un comentari a l'entrada