El major tresor, de Josep Gironès

Si a La cabana, Josep Gironès feia un repàs a la història de La Fatarella fins als malaurats Fets de la Fatarella durant la Guerra Civil, aquests Fets són el punt de partida de la història que explica a El major tresor, que d’una manera o altra es podria prendre com una continuació.
La Guerra Civil va dividir els nostres pobles dolorosament, però aquesta ferida fou especialment profunda a La Fatarella, a causa dels dramàtics Fets. El major tresor intenta demostrar que, amb voluntat i amor, aquesta ferida pot cicatritzar el suficient per permetre la convivència. Aquesta és la gran lliçó del llibre, simbolitzada en la reconstrucció de l’església amb col·laboració de tot el poble, en un moment on la pèrdua de tantes vides humanes només permetia “viure per no deixar-se morir”.
L’autor segueix el mateix estil que a La cabana, amb una narració dels fets alimentada per tota mena d’explicacions sobre la societat de l’època, sobre la seva cuina, sobre les seves tradicions i creences, i sobre altres aspectes que representen un valor afegit de caire històric i antropològic. D’aquesta manera, abunden les frases fetes en aquesta novel·la que avança amb la pastanaga de descobrir un major tresor amagat pels templers.