05 de setembre 2010

La ciutat invisible, d'Emili Rosales

Quan el segon cop que et llegeixes una novel·la, t'agrada encara més que la primera, suposo que és un bon senyal, i així m'ha passat amb La ciutat invisible, del rapitenc Emili Rosales. L'excusa de la novel·la és el projecte avortat de Carles III de contruir una gran ciutat a la Mediterrània, seguint el model de Sant Petersburg. A l'actual Sant Carles de la Ràpita es veuen senyals d'aquell projecte; senyals que de petit devia tenir ben presents al record Emili Rosales. L'autor juga a disfressar-se del protagonista del llibre, Emili Rosell, o a la inversa (no ho fem tots els autors, això?), que es veu immers en una doble o triple trama, barrejat amb amics i núvies dels passat i del present. Ell va intentar fugir del poble i del seu passat, d'un sentiment de culpa, de la indiferència amb què aparenta viure el fet de no conèixer el seu pare; però mai podem fugir del tot del nostre passat. Per això se'n va a Barcelona i es refugia en la seva feina: "la feina, que nodreix i tapa".
La traducció del Memorial de la ciutat invisible que li cau a les mans, escrit al segle XVIII per Andreu Rosselli (un alter ego de l'autor?), a qui se li encarregà el projecte de crear la nova ciutat, li desvetllarà (ens desvetllarà) a poc a poc, l'existència i la ubicació d'una pintura que molta gent busca, una pintura de Giambaptista Tiepolo.
La hipocresia de la classe política, el Pla Hidrològic Nacional, el món de la droga, i els viatges a què ens convida l'autor pel Delta, per la Toscana o pel Sant Petersburg i el Madrid del s.XVIII, entre altres, són condiments ben aplicats que donen gust a la novel·la.
Però el realment transcental del llibre és el viatge interior del protagonista.
Us deixo alguns fragments:
"A la llarga he sabut que només existeix el que es perd, siguin ciutats o amors o pares."
"La història és el pestanyeig d'un far, l'instant en què passat i futur no valen res, ho valen tot."
"La primera vegada que vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un abisme."
"-No deus haver oblidat que la pau o el que sigui que busquis no es troba en cap data del calendari, en cap fet que hagi tingut lloc en un any concret?"
.
Aprofito per a avançar-vos que amb aquest llibre i aquest autor començarem la temporada del programa de Canal 21, Tens un racó dalt del món, el proper 15 de setembre, a les 21.00.

3 comentaris:

Cèlia ha dit...

Me l'apunto, sobretot si guanya tant en una segona lectura és que té molts reconets a descobrir!

Txell ha dit...

Jo també us recomano la novel·la de Rosales i penso que és molt encertada la idea que guanya amb una segona lectura!

Carme Carles ha dit...

El vaig llegir fa temps i em va recordar indrets de quan era petita ( Sóc de S. Carles encar que no hi visc, depetita jugava a les casotes, prop de l'antic moll on ancoraven el vaixells que navegaven pel riu)Em va agradar i pot ser és hora que el torni a llegir.
Salut