tens un racó dalt del món: Damunt la gespa i amb el cel per testimoni

28 setembre 2010

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni

Damunt la gespa i amb el cel per testimoni, m'endinso en el transcendental significat de la vida. Unes formigues que passegen em fan pessigolles a les mans.
.

Text inspirat en una il·lustració d'Anna Carulla.

6 comentaris:

Mortadel.la ha dit...: Que dolç...
Donen ganes d'estirar-s'hi.
Bon dia, Tib.; 28 de setembre de 2010 8:04
Pilar ha dit...: Se sent la placidesa.; 28 de setembre de 2010 10:03
lolita lagarto ha dit...: sempre m'han semblat transcendents els camins que les formigues fan sobre els braços, les cames..; 28 de setembre de 2010 10:53
Arare ha dit...: quin pessigolleig més divertit, el de les formigues!; 28 de setembre de 2010 10:55
Mònica ha dit...: M'agrada estirar-me i fer-te companyia sota aquest cel i en la recerca del sentit de la vida!

Sento les formigues a les mans...; 28 de setembre de 2010 11:01
jomateixa ha dit...: un dibuix dolç i unes paraules boniques...; 28 de setembre de 2010 14:03