el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Damunt la gespa i amb el cel per testimoni, m'endinso en el transcendental significat de la vida. Unes formigues que passegen em fan pessigolles a les mans.
6 comentaris:
Que dolç...
Donen ganes d'estirar-s'hi.
Bon dia, Tib.
Se sent la placidesa.
sempre m'han semblat transcendents els camins que les formigues fan sobre els braços, les cames..
quin pessigolleig més divertit, el de les formigues!
M'agrada estirar-me i fer-te companyia sota aquest cel i en la recerca del sentit de la vida!
Sento les formigues a les mans...
un dibuix dolç i unes paraules boniques...
Publica un comentari a l'entrada