14 de novembre 2010

La set, d'Andrei Guelàssimov

La set, d'Andrei Gulàssimov, de Club Editor, parla d'una història corprenedora que, algun cop, ens provocarà algun gest a la cara quan l'ànima se'ns commogui. Konstantin és un exsoldat rus, combatent a la guerra de Txetxènia, fins que una granada fa explotar el tanc on es troba i el crema quasi per complet. Els companys és a l'últim que treuen del tanc, perquè el pensaven mort. A part de la vida, té la cara desfigurada. Viu sol, treballa sol. La veïna el crida quan la seva filla no creu, per a fer-li por. El visiten excompanys de l'exèrcit, i sempre li esgoten la vodka, i sempre tenen ferides que no cicatritzen del tot, batalles pendents entre ells mateixos i la vida.

El seu pare els va abandonar qua era un xiquet; el seu pare té certa tendència en sortir amb noies més joves. Quan anava a l'institut, el director es va entossudir en fer-lo dibuixar el món. No dibuixa des de llavors. Ara hi torna i, en certa forma, a traços ràpids de llàpis reconstrueix el món.

Molts dels personatges d'aquest gran llibre (tot i la seva poca extensió) pateixen una set insaciable que ampolles i ampolles de vodka no poden véncer.

"El meu organisme necessita líquid. O alguna altra cosa potser. Saps què, vaig nèixer en un lloc on no hi havia gens d'aigua."

"Has vist mai com penetra un raig de llum en una habitació fosca per la porta entreoberta? Al principi és estret, però després es va eixamplant. Doncs amb le spersones passa el mateix. De primer un està sol, després amb dos nens, més tard amb quatre néts. Ho entens? L'home s'eixampla com un raig de llum. Fins a l'infinit."

"Massa coses al voltant d'un sol per què. És evident que amb un sol punt d'interrogació no te'n pots sortir."

"Què queda, de fet, de la infantesa? Somnis, en els quals t'acostes a la teva primera casa i intentes obrir la porta, sabent que allà no hi ha ningú? I com que tornes a ser petit, no arribes al pom."

Cap comentari: