Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits..
Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.
Volem deixar d'estimar-vos
Fa 14 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
text i imatge molt eloqüents
la tendresa és el que més ens apropa..
Què bonic! El text i la foto es completen mútuament i perfectament!
Que maco!!!
Saluts, Noemí.
Senzillament, preciós.
No calen més paraules perquè aquesta veritat no necessita res més.
Salut,
Effy.
Sempre trobes el complement ideal per il-lustrar les teves paraules.
Molt maco!
Fas unes entrades molt macas.
Una abraçada.
Com ha dit la lolita lagarto, la tendresa és totalment necessària per a sobreviure.
Quina manera més poètica de descriure la tendresa a través d'aquesta bella imatge!
Salutacions cordials.
Imatge i text casats a conciència.
Un aplaudiment pels dos. Vaig correns a veure la feina del Sr. Rodó.
Bo-ca-ba-da-da!
Gràcies per fer-ho saber.
Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada