el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits.
11 comentaris:
text i imatge molt eloqüents
la tendresa és el que més ens apropa..
Què bonic! El text i la foto es completen mútuament i perfectament!
Que maco!!!
Saluts, Noemí.
Senzillament, preciós.
No calen més paraules perquè aquesta veritat no necessita res més.
Salut,
Effy.
Sempre trobes el complement ideal per il-lustrar les teves paraules.
Molt maco!
Fas unes entrades molt macas.
Una abraçada.
Com ha dit la lolita lagarto, la tendresa és totalment necessària per a sobreviure.
Quina manera més poètica de descriure la tendresa a través d'aquesta bella imatge!
Salutacions cordials.
Imatge i text casats a conciència.
Un aplaudiment pels dos. Vaig correns a veure la feina del Sr. Rodó.
Bo-ca-ba-da-da!
Gràcies per fer-ho saber.
Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada