18 de novembre 2010

Roba petita, records grans

La roba se't fa petita. La pleguem, la posem en bosses, la donem.

La roba se't fa petita; els records, grans.

11 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

una gran veritat per una cosa petita.

Brian ha dit...

El temps vola, espero que els records no.

Maria ha dit...

cada temporada, canvi d'armari, no deixa de sorprendre com passa el temps per als més petits. el curiós és que ells ni se n'adonen. amalgama de sentiments, alhora satisfacció alhora enyorança.

Jordi Pijoan-López ha dit...

Doncs Jesús, a tindre'n un altre, per amortitzar les prendes!

Rita ha dit...

M'agrada molt aquest apunt, Jesús M.!

Laura T. Marcel ha dit...

Fa poc vaig buidar un racó de l'armari que feia temps no tocava. Vaig rescatar unes prendes de quan el meu adolescent era bebé. No vaig ser capaç de tirar-les. El record d'aquells dolços moments és efectivament tan gran...

Tonina ha dit...

A vegades em fa pena donar la roba dels meus fills.
De tant en tant, en guardo alguna peça...
records que qualque dia retornaran.
Salutacions

Llaudal ha dit...

I les seves joguines! En guardo. I alguns dels seus dibuixos... I moltes històries!

Tubau, t'esperava veure per Tortosa a l'acte de Solidaritat. La llengua guanyarà molt amb la independència. Què t'he de dir jo!

Clidice ha dit...

poques paraules obren la porta de tants records! sempre m'ha fet "cosa" donar la roba dels nens, però aviat m'he conformat pensant que algú altre l'aprofitarà :)

Àfrica ha dit...

M'ha agradat molt aquest pensament!
Gràcies!

núria ha dit...

m'he emocionat.Preciós