La roba se't fa petita. La pleguem, la posem en bosses, la donem.
La roba se't fa petita; els records, grans.
Me se va passar la commemoració
Fa 4 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
una gran veritat per una cosa petita.
El temps vola, espero que els records no.
cada temporada, canvi d'armari, no deixa de sorprendre com passa el temps per als més petits. el curiós és que ells ni se n'adonen. amalgama de sentiments, alhora satisfacció alhora enyorança.
Doncs Jesús, a tindre'n un altre, per amortitzar les prendes!
M'agrada molt aquest apunt, Jesús M.!
Fa poc vaig buidar un racó de l'armari que feia temps no tocava. Vaig rescatar unes prendes de quan el meu adolescent era bebé. No vaig ser capaç de tirar-les. El record d'aquells dolços moments és efectivament tan gran...
A vegades em fa pena donar la roba dels meus fills.
De tant en tant, en guardo alguna peça...
records que qualque dia retornaran.
Salutacions
I les seves joguines! En guardo. I alguns dels seus dibuixos... I moltes històries!
Tubau, t'esperava veure per Tortosa a l'acte de Solidaritat. La llengua guanyarà molt amb la independència. Què t'he de dir jo!
poques paraules obren la porta de tants records! sempre m'ha fet "cosa" donar la roba dels nens, però aviat m'he conformat pensant que algú altre l'aprofitarà :)
M'ha agradat molt aquest pensament!
Gràcies!
m'he emocionat.Preciós
Publica un comentari a l'entrada