7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 17 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
Si les lletres pertanyen al ram de l'economia, la barca, és la d'una persona amb hipoteca, que ha d'anar pagant-les, malgrat les tempestes, sense embarrancar.
Salut!
Jaume (avui no tinc el dia poètic)
A qui pot representar la barca? espero que a l'escriptor i no a algun empleat de la SGAE...
*Sànset*
La barca és la del poeta que, a la recerca neuròtica del darrer mot d'un decasíl·lab especialment complex, es submergeix decidit, desconeixent que mai no tornarà a la superfície, ofegat de paraules, deixant inconclús el poema que serà el millor dels epitafis.
Un llibre!
Un dels molts llibres que suren per damunt del mar o riu de lletres i prenen forma i realitat
La barca és el poema que viatja per fer-se conèixer.
La qüestió és: "¿quién maneja la barca, quiéeeen?
la varca és el pescador (escriptor) que va pescant lletres per fer un bon dinar(llibre).
La barca representa el sabor que nos lleva al deleite de la sopa, así como las letras, al deleite de lo escrito...según la sopa... según lo escrito...
La barca es el arca que salva palabras con entidad. (En la sopa de letras se mezclan fonemas y signos y voces para despistar)
El diàleg és la barca, que navega en rius de lletres, pujant i baixant les onades de paraules que el condueixen d'un port a un altre. Siguem mariners intrèpids. Confiem en la força de la Paraula escrita. Construïm barques sempre!!
Un riu sense acabar d'explorar. Un vaixell que solcarà a l'ample i al llarg del recorregut, per anar a morir a la mar, per trobar el rem que es van dur les aigües en una nit de tempesta.
Totes les cartes, tots els llibres, totes les coses dites i fins i tot totes les refugiades en el pensament ... omplen aquest mar regirat de vegades i en calma altres.
Publica un comentari a l'entrada