Pep Castellano em regala un viatge al passat en forma de post. Quan era petit i l’estiu acabava, la tardor a Cornudella estava marcada per dues cites ineludibles: la tornada a col·legi i anar a l’avellana.
Plegar avellanes a un tros del Priorat, en ple coster encatifat de pedra llicorella, no és una tasca gaire descansada. Es cansen els genolls, es fereixen els dits (tot i les didales fetes amb guants de rentar els plats). Tot i això, xalava quan trobava un avellaner ben arreplanat i assolat d’avellanes, i el so juganer dels petits fruits a les mans m’ha acompanyat sempre.
Al tros d’avellaners, hi teníem alguns ametllers dispersos. Collir-los era un parèntesi agraït. Les metlles són més grosses, s’ompli més de pressa el grapat i el cabàs. El dia que plovia, aprofitàvem per treure’ls la pell a casa, acompanyants de la ràdio i del dolç soroll de la pluja.
Plegar avellanes a un tros del Priorat, en ple coster encatifat de pedra llicorella, no és una tasca gaire descansada. Es cansen els genolls, es fereixen els dits (tot i les didales fetes amb guants de rentar els plats). Tot i això, xalava quan trobava un avellaner ben arreplanat i assolat d’avellanes, i el so juganer dels petits fruits a les mans m’ha acompanyat sempre.
Al tros d’avellaners, hi teníem alguns ametllers dispersos. Collir-los era un parèntesi agraït. Les metlles són més grosses, s’ompli més de pressa el grapat i el cabàs. El dia que plovia, aprofitàvem per treure’ls la pell a casa, acompanyants de la ràdio i del dolç soroll de la pluja.
4 comentaris:
Jo cuan anava a casa del avis, també cullian ametllas i com m'gradaven cuan eren verdes !!!!
Òstres, xec! Mai no m'he pogut treure del cap l'horta que teníem, un jornal d'avellaners, i el so líquid dels munt d'avellanes, la padrina triant-les amb traça infinita... I els ametllers, l'olor de la clofolla verda i els dits que s'anaven ennegrint mentre les esclofollaves... i ara al novembre l'aroma exqusit de les olives i de l'oli acabat de fer dins del trull... De petit tot eren jocs sota els arbres mentre la collita avançava. Obro els ulls. Torno al present.
Jo vaig aprendre a explicar contes pelant ametles a la vora del foc. I recorde perfectament això que tu expliques tan bé. La companyia de la ràdio i l'olor rància del muntó d'ametles a l'entrada de casa que durava tota la tardor.
Jo també anava a collir-ne, als xiquets ens deixava els pitjors avellaners! Però els diners que en treia els guardava per anar a la Fira que era per Sta Úrsula!!
Publica un comentari a l'entrada