16 de novembre 2010

Viatge al passat o el record d'un grapat d'ametlles

Pep Castellano em regala un viatge al passat en forma de post. Quan era petit i l’estiu acabava, la tardor a Cornudella estava marcada per dues cites ineludibles: la tornada a col·legi i anar a l’avellana.
Plegar avellanes a un tros del Priorat, en ple coster encatifat de pedra llicorella, no és una tasca gaire descansada. Es cansen els genolls, es fereixen els dits (tot i les didales fetes amb guants de rentar els plats). Tot i això, xalava quan trobava un avellaner ben arreplanat i assolat d’avellanes, i el so juganer dels petits fruits a les mans m’ha acompanyat sempre.
Al tros d’avellaners, hi teníem alguns ametllers dispersos. Collir-los era un parèntesi agraït. Les metlles són més grosses, s’ompli més de pressa el grapat i el cabàs. El dia que plovia, aprofitàvem per treure’ls la pell a casa, acompanyants de la ràdio i del dolç soroll de la pluja.

4 comentaris:

Pakiba ha dit...

Jo cuan anava a casa del avis, també cullian ametllas i com m'gradaven cuan eren verdes !!!!

Joan Guasch ha dit...

Òstres, xec! Mai no m'he pogut treure del cap l'horta que teníem, un jornal d'avellaners, i el so líquid dels munt d'avellanes, la padrina triant-les amb traça infinita... I els ametllers, l'olor de la clofolla verda i els dits que s'anaven ennegrint mentre les esclofollaves... i ara al novembre l'aroma exqusit de les olives i de l'oli acabat de fer dins del trull... De petit tot eren jocs sota els arbres mentre la collita avançava. Obro els ulls. Torno al present.

Pep Castellano ha dit...

Jo vaig aprendre a explicar contes pelant ametles a la vora del foc. I recorde perfectament això que tu expliques tan bé. La companyia de la ràdio i l'olor rància del muntó d'ametles a l'entrada de casa que durava tota la tardor.

Cèlia ha dit...

Jo també anava a collir-ne, als xiquets ens deixava els pitjors avellaners! Però els diners que en treia els guardava per anar a la Fira que era per Sta Úrsula!!