Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits..
Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.
ℂ𝕚𝕟𝕖𝕞𝕒 𝕕𝕖 𝕧𝕚𝕒𝕥𝕘𝕖𝕤 𝕖𝕟 𝕖𝕝 𝕥𝕖𝕞𝕡𝕤
Fa 5 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
text i imatge molt eloqüents
la tendresa és el que més ens apropa..
Què bonic! El text i la foto es completen mútuament i perfectament!
Que maco!!!
Saluts, Noemí.
Senzillament, preciós.
No calen més paraules perquè aquesta veritat no necessita res més.
Salut,
Effy.
Sempre trobes el complement ideal per il-lustrar les teves paraules.
Molt maco!
Fas unes entrades molt macas.
Una abraçada.
Com ha dit la lolita lagarto, la tendresa és totalment necessària per a sobreviure.
Quina manera més poètica de descriure la tendresa a través d'aquesta bella imatge!
Salutacions cordials.
Imatge i text casats a conciència.
Un aplaudiment pels dos. Vaig correns a veure la feina del Sr. Rodó.
Bo-ca-ba-da-da!
Gràcies per fer-ho saber.
Bon dia!
Publica un comentari a l'entrada