Memòria d'uns ulls pintats, de Lluís Llach

Després de dècades triomfant al món de la cançó, de ser abanderat de tantes emocions i idees, Lluís Llach canvia de registre i entrar al món de la literatura (això és discutible ja que, les lletres de les cançons no són literatura?). És un repte complicat, i és molt difícil (impossible?) abstreure's del seu passat i ser jutjat objectivament, però Lluís Llach, l'escriptor, se n'ha sortit amb nota, i crec que no parlo només com un fan acèrrim.
En més d'una entrevista, li vaig escoltar dir que amb el pas dels anys Lluís Llach voldria convertir-se en un d'aquells vells que no paren d'explicar històries. Potser amb aquest novel·la s'ha volgut avançar, i s'inventa, i cull, i enfila aquesta història que un vell explica a un director que prepara el guió d'una pel·lícula, o a nosaltres els lectors, o a sí mateix.
Podeu llegir la sinopsi de la novel·la en aquest enllaç. Jo us en llegeixo un fragment, que tambñe podreu trobar al blog on recullo les meves lectures en veu alta.