24 de març 2014

Sensacions de la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Surto cap a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar a llegir uns versos i, sobretot, a estretir lligams. A la vora del mercat de Tortosa, uns pagesos d'Alcanar venen planter. Bon intercanvi. L’home del temps havia pronosticat pluges al nord del país, tot i que no descartava pluges a la resta; és bo no descartar mai res. Comencen a caure gotes.
Enlloc d’anar fins Alcanar pel camí en teoria més ràpid, via carretera Nacional, trio la ruta que passa per Ulldecona, i el paisatge em regala vistes del Montsià, d’arbres encara no vestits del tot de Primavera, entre boirines matinals. Aparco a prop, però no massa de la biblioteca, perquè m’agrada arribar als llocs caminant una mica. Allibero un llibre de poemes recolzat a la reixa d’una finestra.
Tomàs Camacho, l’ànima de la Mostra, ja és al rebedor de la biblioteca, preparant els llibres de regal per als participants, i a cadascun hi col·loca, al lloc adient, un punt de llibre i un somriure; se’l veu molt satisfet avui, m’agrada.
Encara falta temps per començar i vagarejo pels carrers d’Alcanar sense rumb, que és una bona manera de trobar el camí o, almenys, un camí. Bado davant portes velles, menjo avellanes.
La trobada és al segon pis de la biblioteca, i ja hi ha caliu, complicitats, retrobades, presentacions, la tradicional foto de família a la terrassa, amb l’església al fons.
Tomàs comença l’acte, i Víctor Canício fa una de les seves genials entrades, i agraeix en nom de tots la col·laboració de l’Ajuntament, capitanejada per un alcalde que tqambé és regidor de Cultura; molt simptomàtic i poc usual. Víctor compara la Mostra oberta, amb la mostra que ja es deixa veure a les oliveres; és un tros de poeta.
Després tots llegim el nostre poema, i anem a dinar plegats a Les Cases d’Alcanar, on l’olor de mar, i de peix, ens embriaga; i el vi, i la companyia, i la comprensió mútua, i alguns laments i esperances.

A l’hora de marxar, cau un for xàfec. No, no es pot descartar mai res, ni tan sols el poder de la poesia.  A mig camí de tornada llueix el sol i es dibuixa l’inici d’un arc de Sant Martí lluminós. El pregunto si els planteristes d’Alcanar, aquest matí, han fet tan bon negoci.
.
Podeu veure els vídeos de les lectures (i d'algú jugant) en aquest enllaç.

2 comentaris:

Tomàs Camacho ha dit...

Moltes gràcies, Jesús, per la teua preciosa, poètica i afectuosa entrada.

Mariola Nos ha dit...

Enhorabona!!!!