tens un racó dalt del món: Per a relats conjunts

16 de febrer 2012

Per a relats conjunts

Quan tanca els ulls, la xiqueta continua la lectura pel seu compte, i les paraules alcen vols irregulars de colors, i sa mare ja no plora, i son pare l'abraça amb mans innocents.

Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.

8 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...: Que hi hagi èxit, tens molts bloguistes animats.
*
Cada vegada demanen més xorrades per accedir als comentaris. Acabarem sense fer-ne.; 16 de febrer del 2012, a les 9:51
deomises ha dit...: Això és el que té la lectura... Imagines i millores, fins i tot, la realitat i la quotidianitat. En més paraules es pot dir, però per què cal fer-ne ús de més si ja ho fas entenedor?!

Bon relat!

d.; 16 de febrer del 2012, a les 10:17
Elfreelang ha dit...: MOlT bo!; 16 de febrer del 2012, a les 11:33
Sergi ha dit...: Quina imaginació s'ha de tenir per veure tot això en un quadre així!; 16 de febrer del 2012, a les 13:50
Montse ha dit...: he vist l'abraçada, la lectura i fins i tot un somriure ;); 16 de febrer del 2012, a les 21:47
Anònim ha dit...: que bo! Tot és dins el cap de la nena que imagina una història fora del llibre que llegeix. M'encanta!; 19 de febrer del 2012, a les 22:04
Rafel ha dit...: Els més xiquets són els que ens donen més pistes sobre el quadre.; 21 de febrer del 2012, a les 17:44
montse ha dit...: Sentir la primera lectura d'un nen, sempre ens emociona.; 26 de febrer del 2012, a les 10:15