Ahir vaig assistir al sopar de la Nit de Santa Llúcia. El fet que se celebrés a Reus em va animar apuntar-m’hi, ja que acostuma a fer-me mandra el desplaçament fins a Barcelona per a aquesta mena d’actes, per tant, aquesta era una ocasió que no volia deixar perdre. Vaig trobar rostres populars i persones conegudes, entre elles Silvestre Hernández, de Beseit, que es va emportar el 7è Premi Leandre Colomer de novel·la històrica per El manuscrit de Wadi-Al-Abmar. Se’n van repartir molts de premis, dels quals podeu trobar més informació a la web d'Òmnium cultural, entre els que destaquen:
Premi Sant Jordi de novel·la, per a Pep Coll
Premi Carles Riba de poesia, per a Txema Martínez
Mercè Rodoreda de contes, per a Guillem Frontera
Aquest darrer era especial per a mi, ja que m’hi havia presentat i finalment ha estat un més dels molts premis que NO he guanyat.
Alguna vegada, autors que volen introduir-se en el món de la literatura m’han demanat consell (a mi, que tot just no he fet més que començar!). Els premis literaris són una bona via, però cal tenir en compte que el més probable és no guanyar-los. S’ha de ser molt conscient d’aquest fet, i no caure en el parany de desanimar-se. Cal insitir i tornar-ho a provar, que serveixi d’estímul per a intentar millorar i, sobretot, cal no deixar d’escriure, ja que escriure ha de ser el nostre principal objectiu.
Alguna vegada, autors que volen introduir-se en el món de la literatura m’han demanat consell (a mi, que tot just no he fet més que començar!). Els premis literaris són una bona via, però cal tenir en compte que el més probable és no guanyar-los. S’ha de ser molt conscient d’aquest fet, i no caure en el parany de desanimar-se. Cal insitir i tornar-ho a provar, que serveixi d’estímul per a intentar millorar i, sobretot, cal no deixar d’escriure, ja que escriure ha de ser el nostre principal objectiu.
Felicitats a tots els guanyadors i guanyadores!
Vaig arribar a Tortosa bastant d’hora, a quarts de tres, i em vaig deixar caure pel local on els companys i companyes de l’Ajuntament celebraven el sopar de Nadal que, lamentablement, m’havia perdut per coincidir amb el sopar de Santa Llúcia. Estaven en plena gresca i em van donar un premi: la seva alegria en veure’m entrar.
8 comentaris:
"naltros" te el donem molt gustosos el premi, per "naltros" ets el millor
salut
Hi ha premis, Jesús, potser inclassificables, però necessaris, com l’apreci sincer de les persones. Aquests cal no perdre’ls. Pel que fa als literaris, tu almenys t’hi presentes...
iep! doncs jo tambe hi vaig estar a la nit de santa llúcia! tot i que, evidentment, no m'hi presentava ni res, sinó que em va tocar anar-hi a treballar.
això dels premis és tan subjectiu i tan relatiu, que és evident que no cal desanimar-se ni cap cosa per l'estil per no guanyar-ne. ho dic per experiència (cutre) pròpia, en festivalets de curtmetratges, que sempre guanyen els més dolents jajaja
salut!
Què tal l'actuació de la Magda Borrull?
Guanyar un premi o vendre molts de llibres no és sempre sinònim de qualitat. Hi ha escriptors boníssims que no han guanyat premis o ben pocs i escriptors que venen molt i no pas per la gran qualitat dels escrits, sinó per coneixences, per escollir temes oportunistes,...
O sigui que... com diu en josepmanel, el millor premi és l'estima sincera dels qui t'envolten.
per guanyar un premi d'aquests cal haver visitat abans l'editorial, suposo que ja ho sabeu
La finalista del Sant Jordi, genial. Us ho dic jo.
Leí hace más de 30 años a Guillem Frontera, es mallorquín y me gustó.Fue el primer libro en mallorquín que tuve en mis manos,en aquella época era muy difícil encontrarlos (1975) ,se titula "Cada dia que calles ".
Publica un comentari a l'entrada