L'arbre, la pedra i el fruit de l'esforç.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
3 comentaris:
L'acció del home acostuma a malmetre el paisatge, potser l'única excepció siguin els marges.
Quina tristessa veure un marge que es desfà pedra a pedra!
Fa uns anys, recorrent el país amb uns amics de Bèlgica que es van enamorar dels marges, es meravellaven de la seva bellesa.
i les ganes de sobreviure malgrat tot.
al Vallès tenim uns marges de pedra seca que inspiren als poetes.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada