La barana més famosa de la ciutat on tot començà, on van coincidir el tacte dels dits per primer cop.
Foto enviada per la Jaka.
I com ja és costum en aquest seguit de baranes (un meravellós costum) el dibuix que ens regala la Carme Rosanas.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
9 comentaris:
Home, aquesta de moment és la meva preferida!
Es que es un balcó fantastic !!!
;D
I sembla que te una vista preciosa.
I aquesta foto no l'havies tret ja abans de començar al sèrie? o jo l'havia vist al blog de la Jaka? La barana ja sé d e què la conec, però la foto... ara mateix... no recordo on l'he vista.
I aquesta foto no l'havies tret ja abans de començar al sèrie? o jo l'havia vist al blog de la Jaka? La barana ja sé d e què la conec, però la foto... ara mateix... no recordo on l'he vista.
Barana imprescindible per venir a meditar coses importants, coses trivials... no hi ha un altre balcó com aquest, segur!
Trobo que és el lloc més preciós de la ciutat... m´encanta... l´olor, la vista i tot el que et remou a dins...
Una abraçada!!!
se'm fa suggeridor
Enyor de Tarragona! Ja fa massa temps que no vaig a tocar ferro... A veure quan m'hi apropo :)
Publica un comentari a l'entrada