No és tan important sentir-se buit, com tenir ganes d'omplir-se els calaixos.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
15 comentaris:
m'agrada aquesta frase! dóna energia i tornar a començar!
I això encara menys!em venen unes ganes d'omplir-lo! puc? oi! quina enveja mare meva! A mi aquest nen em te el cor robat! que vols que et digui! i para de posar imatges nostàlgiques, que em mates!!!!!! (és broma) però... en el fons no ho és...."snif"
Compreu mooooolts pitets! que no saps com volen!!
És obvi i alhora poètic res que no estigui buit pot omplir-se
Aquests calaixos us seran pocs amb la pila de robeta, joguines, estris... Ja veureu, ja. Aneu fent lloc! :-)))
Aviat estaran plens d'il.lusio i molt amor.
Aviat estaran plens d'il.lusio i molt amor.
ui ja veuras que rapid s'omplen
Gran frase i molt adient, per què no dir-ho?
;-)
Jejeje què poc li queda d'estar buit!! :-))
Vaja, dies sense passar per aquí, m'he perdut alguna cosa, sembla. Felicitats.
I a més de coses materials, s'omplirà de la seva olor... m'agrada tant tant la olor dels nounats!
Ja t'ho vaig pronosticar en un comentari d'un post anterior (cuina), poc a poc s'omple tot, ara ja veig els calaixos per pitets,...
I la robeta no serveix d'un any per l'altre...ni pensar-ho!
Haureu de renovar vestuari...
Ostres, m'havia despistat...ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!
Bona al·legoria!
Publica un comentari a l'entrada