Descalç el peu t'enyora,
i tu, perduda i buida,
davant d'un destí que es trenca,
ignores el camí,
t'espanta la petjada.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
17 comentaris:
Una imatge trista... com les paraules...
Sempre m'ha preguntat com és que algú pot perdre UNA sabata i no adonar-se'n :)
Perdre la SABATA. com és plasible per la foto i l'escrit o perde
SA BATA... que podria significar
amb imaginació perdre el ... tantes coses,
Jo diria que el menut s'ha tret la SABATA... i e cuidant...vet a saber.Anton.
potser qui l'ha perdut ara vol caminar descalç i mai més voldrà tornar a portar sabates.
Es tractaria de trobar l'altre per veure si això és cert, no?
Bonics versos. Si no mostrares la sabata també es podrien interpretar d'una altra manera.
Nove Flors té raó, preciosos versos que poden tenir més d'un sentit.
No deixa de ser terrorífic. Però cal caminar (no necessàriament en línia recta).
I com que la sabata sembla d'un xiquet, encara més trist...
Ja ho diu ma mare que soc rareta, Ni he pensat en la sabata.
La sabata l'ha perdut el nen, mentre l'adult l'agafava en braços per pujar l'escala.
Els verssos preciosos i plens de significat.
M'ha encantat.
Aquesta deu ser una de les sabates que tan bé descriu en Millàs. Tu no hi vas enrere.
Millor trobar-la buida que no plena.
Jo com "Clidice": No entenc com algú pot perdre una sabata.
I na Ventafocs a casa, esperant el príncep...
... i enyores la teva companya.
El peu l'enyora i l'altra parella la troba a faltar perquè segurament ja no tornarà a caminar.
Potser ha donat un pas molt important, tant que no necessitava res que li pogués impedir....
Saber com seguir endavant i dirigir-nos cap a on volem, a voltes és tan difícil. La qüestió és saber quina petjada tenim a sota, decidir quina volem que sigui la propera.
Publica un comentari a l'entrada