tens un racó dalt del món: Sabata perduda i buida

15 de maig 2009

Sabata perduda i buida

Descalç el peu t'enyora,

i tu, perduda i buida,

davant d'un destí que es trenca,

ignores el camí,

t'espanta la petjada.

17 comentaris:

Mortadel.la ha dit...: Una imatge trista... com les paraules...; 15 de maig del 2009, a les 11:53
Clidice ha dit...: Sempre m'ha preguntat com és que algú pot perdre UNA sabata i no adonar-se'n :); 15 de maig del 2009, a les 12:42
rebaixes ha dit...: Perdre la SABATA. com és plasible per la foto i l'escrit o perde
SA BATA... que podria significar
amb imaginació perdre el ... tantes coses,
Jo diria que el menut s'ha tret la SABATA... i e cuidant...vet a saber.Anton.; 15 de maig del 2009, a les 12:56
estrip ha dit...: potser qui l'ha perdut ara vol caminar descalç i mai més voldrà tornar a portar sabates.

Es tractaria de trobar l'altre per veure si això és cert, no?; 15 de maig del 2009, a les 14:19
novesflors ha dit...: Bonics versos. Si no mostrares la sabata també es podrien interpretar d'una altra manera.; 15 de maig del 2009, a les 15:07
Carme Rosanas ha dit...: Nove Flors té raó, preciosos versos que poden tenir més d'un sentit.; 15 de maig del 2009, a les 16:39
J.M. ha dit...: No deixa de ser terrorífic. Però cal caminar (no necessàriament en línia recta).; 15 de maig del 2009, a les 17:45
Cèlia ha dit...: I com que la sabata sembla d'un xiquet, encara més trist...; 15 de maig del 2009, a les 17:50
Sandra D.Roig ha dit...: Ja ho diu ma mare que soc rareta, Ni he pensat en la sabata.
La sabata l'ha perdut el nen, mentre l'adult l'agafava en braços per pujar l'escala.
Els verssos preciosos i plens de significat.
M'ha encantat.; 15 de maig del 2009, a les 18:00
Frannia ha dit...: Aquesta deu ser una de les sabates que tan bé descriu en Millàs. Tu no hi vas enrere.; 15 de maig del 2009, a les 19:57
Striper ha dit...: Millor trobar-la buida que no plena.; 15 de maig del 2009, a les 21:26
Gaia ha dit...: Jo com "Clidice": No entenc com algú pot perdre una sabata.; 15 de maig del 2009, a les 21:35
Zincpiritione ha dit...: I na Ventafocs a casa, esperant el príncep...; 15 de maig del 2009, a les 21:58
Els del PiT ha dit...: ... i enyores la teva companya.; 15 de maig del 2009, a les 23:57
mai ha dit...: El peu l'enyora i l'altra parella la troba a faltar perquè segurament ja no tornarà a caminar.; 16 de maig del 2009, a les 0:57
Eva ha dit...: Potser ha donat un pas molt important, tant que no necessitava res que li pogués impedir....; 16 de maig del 2009, a les 11:36
Alegria De La Huerta ha dit...: Saber com seguir endavant i dirigir-nos cap a on volem, a voltes és tan difícil. La qüestió és saber quina petjada tenim a sota, decidir quina volem que sigui la propera.; 17 de maig del 2009, a les 16:37