Aquesta tarda he viscut una trobada d'emocions: unes d'antigues, fetes so de la mà de Verges 50 i Lluís Llach; i altre de noves i tendres, amb el meu fill adormint-se als braços.
Els fills adormits
Fa 29 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Moltes felicitats per aquesta trobada d'emocions...
Una vesprada màgica!
me encanta lluis llach, lo que conozco
Quin joc de "companyies" més especials!
Què més pots demanar! Això és felicitat!
M'encanta aquesta faceta tendre teva, lògicament, fins ara desconeguda...
Petons, al petit! :-)
Aaaaahhhhhhhhh, Jesús!!!
La millor combinació possible: Llach i el teu fill!!!
(has provat de dormir-lo al teu pit, estant estirat al llit o al sofà? una experiència màgica...)
Són moments fantàstics!
Ui... veig com se't cau la "baba"
Això és felicitat!
I les que et queden per pasar.
Adormir-lo als braços, quin gustet, quina tendresa! Però em queda per provar la combinació de nino als braços i Lluís Llach... com no se m'havia acudit a mi? ;) Petonets a tots dos.
Molt bònic!
El que és bonic és descobrir que encara podem descobrir sensacions que ens enamoren.
Bonica troballa. Gran disc. Crec que hi havia la cançó País petit, oi? Gran cançó també.
Un suggeriment: aquest post també podria tenir una nova etiqueta...racó d'emocions. Veuràs que el dia a dia serà un gran racó d'emocions, sobretot ara amb el teu petit.
Enhorabona i endavant!
Ai, noi! i aquesta maneta que es veu.. és la de'n Marc? mira que us el pendré de les mans! (és un dir eh?) me'l deixaràs algún dia nen? només un momentet i prou... Records a la mare!
Publica un comentari a l'entrada