El meu nou recull de contes tindrà com a fil conductor la mort. No, no us espanteu, no serà un llibre dramàtic o macabre; al contrari. Després de El vertigen del trapezista, quan estava en el procés de selccionar els contes per al proper recull, em vaig adonar que la mort era una presència habitual, i que sovint era tractada amb sentit de l'humor. Aquest va ser el meu primer propòsit: fer un llibre d'humor negre. Després (no ho puc evitar), també es van anar afegint relats amb més presència d'emotivitat i de tendresa que d'humor, però aquest últim és la nota predominant en la majoria de contes. A més, he aprofitat per a retocar 3 0 4 relats dels dos primers reculls.
La mort no ens ha de fer por; és un dels fets més important de la nostra vida. Què seria la vida sense la mort? Com seria la vida si fóssim immortals? Llavors ja no tindria sentit la reproducció ni, per tant, el sexe ni l'amor. Quina mena de vida seria aquesta?
Ja sabeu més coses sobre el llibre. Falta una cosa important: el títol. Alguns potser ja el sabeu, perquè l'editorial ha engegat una campanya promocional pel Facebook.
9 comentaris:
Què curiós, el meu llibre, que possiblement ja serà a les llibreries a partir de la segona quinzena de setembre, també té com a fil conductor la mort, sols que en el meu cas i, inevitablement, sí en clau emotiva. El més fort és que no ho vaig saber fins que els vaig llegir de seguit, acabada de morir la meva amiga. Fins llavors pensava que era una col·lecció d'històries ambientades a tendes petites i curioses, d'aquelles que ja no trobam quasi. Coincidències...no competències.
Interessant proposta...
llegint el post, m'ha vingut al cap un bocinet d'una cançó d'aute que fa "para vivir; morir. es algo más que su contrario, es su perfecto corolario".
vaig haver de buscar, en el seu moment, que coi era això del corolario. :)
Els Monty Python ténen un sketch boníssim sobre la mort a "El sentido de la vida", segur que el recordes, en aquest estil (si fa no fa) m'imagino els teus contes....
La mort es una de les coses segures que patirem, de fet nomes podem contestar amb seguretat dues preguntes que estem vius i que ens morirem.
Ostres, a mi em sembla que el sexe i l'amor tindrien més gràcia si fossim immortals! No t'hauries de tornar a casar si se't moria la parella. La reproducció sí que perdria sentit.
En efecte, la mort també aporta una part de l'essència de la vida. Paradoxalment (o no), li dóna color...
És el primer cop que sento que una editorial promociona un llibre via facebook... Però no sé si és que acabo de baixar de la figuera (i que, a més, ho faig una mica tard). Tot i així, aquest tipus de plataformes utilitzades per aquestes finalitats encara no m'acaben de convèncer...
tinc ganes de llegir-lo
Em pareix molt bona idea i aportació al mòn literari.
A veure si ets el nou Roald Dalh de relats curts. Té un llibre que es diu: Històries imprevistes que és molt bo.
L'esperarem amb ànsies XD
Publica un comentari a l'entrada