La Clídice troba Cares del món en una campana de Candanchu.
13 de novembre 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
aquetes cares no fan. algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Salut
aquestes cares no fan mal. Algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Millets, polítics i cia. Salut
Sembla que estigui trista. Una campana és un d’aquells objectes viscerals que, amb el seu so, tant poden fer plorar d’alegria com de tristesa.
*Sànset*
una cara amb so! amb sons...
maitines, i mort, i morts.
no sé que mira ni que l'espanta :)
Jo diria que està com mig espantada!! :-)
jo la veig trista, pobra campana....
Quin morro que te!!!!!
Publica un comentari a l'entrada